Què és el Dastmen?
La llengua artificial Dastmen, Dactmen en transliteració a l'alfabet llatí (llegint-se la consonant c com s), i el significat del qual correspon a universalitat, és un idioma inventat en la seua totalitat per Juan M. Jiménez, surgit d'una fusió de llengües incompletes creades per l'autor, des de l'any 1984, i conclòs finalment en l'any 2005. En l'any 2001, el seu autor li va afegir un alfabet propi, dactmu helsfuna, dissenyat per ell mateix, però poc nou, ja que posseeix alguns caràcters convencionals existents amb alguna lleugera modificació, encara que la majoria d'ells exerceixen funcions diferents assignades per l'autor. El mateix ocorre amb la transliteració llatina ajustada a l'alfabet dàstmeu, que conté caràcters d'idiomes bàltics, però amb una funció totalment aliena a l'original.
El Dastmen en xifres
La llengua dàstmea consta en total amb un lèxic de 386.912 vocables registrats. Manca de conjugacions verbals, excepte en el verb trnu (ser o estar), que conjuga només el present d'indicatiu. El Dastmen posseeix un derivat lingüístic, cridat Dasto, que posseeix dues declinacions verbals -e i -u, sufixos que van ser mantinguts en els infinitius dels verbs dàstmeus, però sense les seues corresponents conjugacions. El nombre i temps verbals es reflecteixen a través dels pronoms personals, que es fusionen entre ells resultant un total de 68 pronoms personals propis. A aquestes fusions pronominals se'ls afigen els sufixos corresponents als distints temps verbals (d'indicatiu: passat i futur i el present de subjuntiu). A part, posseeix partícules per a formar el condicional, el perfet -participi- i el gerundi. El Dastmen posseeix el seu propi alfabet, Dactmu Helsfuna, compost per 35 lletres o signes (cridats grafes) i d'altra banda, disposa de la seua transliteració adaptada a l'alfabet llatí, Dactmen VT, amb un total de 30 lletres, entre les quals s'han utilitzat lletres bàltiques (ć, č, đ, š...) i nòrdiques (å) per a la perfecta adaptació de la fonètica amb els seus corresponents grafes.
Perquè crear una llengua artificial?
Existeixen infinitat de motius per a crear un idioma, tants com nombre de persones que arriben a endinsar-se en aquesta eterna "aventura" de completar un idioma intel·ligent, útil, sense caure en la desesperació i en el desànim, però que per desgràcia, en la majoria dels casos, manca de raons que justifiquen aquest gran treball que suposa completar un idioma propi, i una dedicació de tants anys, sense l'ajuda d'una comunitat que li done vida dia a dia, que ho evolucione utilitzant-ho en la quotidianitat. Però en veritat, en el cas del Dastmen, no consisteix en una aposta personal, ni un desafiament, ni tan solament un passatemps, sinó en una cosa que sorgeix com un joc de nens i comença a desenvolupar-se d'una forma increïble, quasi automàtica, com si cada paraula del seu ampli lèxic ja hagués existit anteriorment, i totes i cadascuna d'elles encaixessen finalment en aquest gran trencaclosques. Alguns poden pensar que crear un idioma és senzill, encara que laboriós, però realment és l'equivalent a estudiar deu idiomes totalment diferents a la perfecció. Memoritzar paraules és més fàcil que produir-les, derivar-les, adaptar-les i globalitzar-les en conjunt... no solament crear un idioma artificial, sinó també la seua pròpia etimologia. Elaborar regles gramaticals que faciliten l'expressió, l'enteniment, que abrevien les frases i eviten les fusions malsonants. Adaptar les sinonímies i antonímies, evitar l'homonímia encadenada, i sobretot, mantindre's a una certa distància de la llengua materna per a poder perseverar l'autenticitat de la llengua artificial.
L'Alfabet Llatí "Dactmen-VT"
A a - Å å - B b - C c - Ć ć - Č č - D d - Đ đ
E e - F f - G g - H h - I i - J j - K k - L l
M m - N n - O o - P p - R r - S s - Ś ś
Š š - T t - U u - V v - X x - Z z - Ž ž
Per a què serveix una llengua artificial?
Durant vint-i-tres llargs anys vaig mantindre en l'anonimat l'existència del meu idioma, fins que m'en vaig adonar que tant esforç valdria la pena exposar públicament i divulgar-ho, cosa que ha sigut possible gràcies a l'ajuda desinteressada dels meus familiars, amics i col·laboradors. Hui dia, diversos anys després de la seua publicació, en 2005, puc tindre l'immens orgull, i gratificant recompensa, d'haver conegut a persones a través de la meua pròpia llengua artificial, que posseeixen amplis coneixements de la mateixa, i alhora la divulguen, fent cada dia més gran la nostra comunitat. Ara com ara, crear un idioma amb l'únic propòsit d'utilitzar-ho com llengua auxiliar internacional, és totalment una utopia, cosa que potser, fa només un segle, quan el món no estava tan globalitzat com a l'actualitat, era possible o quant menys considerable, com va ocórrer amb l'Esperanto, entre uns altres. Existeixen milers d'idiomes naturals -desgraciadament, molts d'ells van desapareixent quasi diàriament- i ja disposem d'idiomes que en molts països són considerats com auxiliars -és el cas de l'anglès, l'espanyol (castellà), el francès, l'alemany...- La ideologia de les llengües auxiliars artificials és bastant coherent, ja que s'intenta compartir un mateix idioma entre totes les cultures, races i nacions, sense que aquest represente a una cultura o país en concret, com ocorre amb els idiomes naturals, però en el segle XXI el que realment importa és la comunicació global, quant més fàcil i còmoda siga, millor, i l'anglès, a part de pertànyer a països econòmicament potencials, guanya avantatge en el procés d'expansió a altres llengües més complexes com són l'espanyol o l'alemany, i més encara, a llengües majoritàries com són el xinès, l'hindi o l'àrab. Resumint: aprendre un idioma artificial significa pertànyer a una comunitat, en alguns casos grans, encara que la majoria siguen bastant reduïdes, on es comparteix l'afició a una llengua, al seu aprenentatge i perfeccionament, als costums que s'establisquen entre els membres. Existeixen infinitat d'idiomes artificials quotidians... en la informàtica, en els mòbils, videojocs, entre amics, familiars... el nombre de parlants és el que els distingeix entre els idiomes considerats naturals, aquells que evolucionen dia a dia, cosa quasi impossible en una comunitat excessivament petita.